Diari del Gregor Samsa, l’unic mutant crònic que cada matí canvia d’aspecte


Llit

Em desperto al llit d’una desconeguda. No recordo com vaig anar a parar aquí. Però per a ella encara deu ser pitjor. Si ara es despertés i tombés el cap no sabria qui sóc. I no perquè hagi begut més del compte com jo, sinó perquè he canviat un altre cop. Em miro les mans i les tinc envellides. Tenen taques de color marronós. Què diria si em veiés? Què hi fa un vell aquí? Com s’ha ficat dins al meu llit? És un depravat, un boig, un violador? Per això, surto del llit, agafo la meva roba (totalment inadecuada per a un home de la meva edat, ahir era jove), miro de posar-me-la amb les mans que noto que em tremolen mes del compte i m’esmunyo per l aporta de l’habitació tan de pressa i silenciosament com puc. Amb una mica de sort, quan es desperti, no recordarà que un home va dormir al seu llit.

És el pa de cada dia. Això fa que quan surto de nit i busco companyia canviï les estratègies per entaular conversa amb les meves víctimes. M’invento una nova vida cada dia. Un dia dic que sóc arquitecte, l’altre astronauta, actor, físic nuclear… Depèn del que m’inspira la meva cara. O a vegades jugo a fer tot el contrari: si veig que tinc unes faccions infantils o rostre d’informàtic, dic que sóc actor porno. Aquest cop m’ha funcionat. Però, a l’endemà, quan em torno a despertar al llit d’una pràcticament desconeguda, sóc un home gras i d’aspecte lletós. I un cop més, torno a sortir abans de que es desperti, mirant de no fer soroll. Com un fantasma.

Però aquesta nit he conegut una dona diferent. No sé per què. Es diu Leonor. Em desperto i, per primer cop, no tinc ganes de fugir.

Últimes entrades


Ulleres

Vida de parella

Escuradents

Llit