Diari del Gregor Samsa, l’unic mutant crònic que cada matí canvia d’aspecte


Ulleres

A la paret de casa no hi tinc cap quadre. Hi ha una finestra on sempre es veu el mateix, només amb lleugeres alteracions. Un edifici de totxos vermells, un arbre, un racó per on es veu el cel. També el balcó d’una veïna que de vegades surt a estendre. És una dona d’uns quaranta anys, pel que dedueixo de la seva roba, amb marit i dues filles, però només ella surt a estendre. No és que casa meva sigui petita (tampoc no és gaire gran) simplement que el menjador només té una finestra. Això sí, m’hi passo hores mirant per la finestra encara que cada dia vegi el mateix: l’edifici de totxos vermells, l’arbre, la veïna que surt a estendre. El tros de cel tampoc no varia gaire, visc en un clima força estable, d’aquells que no té gaires canvis de temps, gairebé una primavera constant. Mentrestant, però, jo he anat canviant: uns dies he tingut els ulls verds, d’altres blaus, marrons, grisos, amb diòptries i sense, amb pestanyes llargues i curtes. El tema de les diòptries és el més complicat. Durant un temps vaig intentar portar bifocals per anar-me adaptant a cada canvi, però al final el més pràctic (i car) ha estat tenir una col·lecció ingent d’ulleres. De vegades casa meva sembla una botiga d’Alain Afflelou. El cas és que mai no em canso de mirar per la finestra. És veritat que sempre veig el mateix edifici de totxos vermells, l’arbre i la veïna que surt a estendre (i el tros de cel, que tampoc no varia gaire). Però tinc la sort de veure-ho, cada dia, d’una manera diferent. Encara que necessiti més ulleres que la resta de persones.

valconing_01.jpg

Últimes entrades


Ulleres

Vida de parella

Escuradents

Llit