Diari del Gregor Samsa, l’unic mutant crònic que cada matí canvia d’aspecte


Escuradents

Pà, tomàquets, oli, paper wc, crema d’afaitar…
Pà, tomàquets, oli, paper wc, crema d’afaitar…
Pà, tomàquets, oli, paper wc, crema d’afaitar…

M’ho vaig repetint pel carrer, perquè no se m’oblidi. Entro al súper i ho compro. Molt bé. No és tan difícil. Ah no, m’he deixat els escuradents. Els compro també. Molt bé.
Vaig a la caixa i el drama. No tinc prou diners. Ostres. El petit preu dels escuradents fa que justament no tingui prou diners. Ho sento, ¿puc pagar targeta? ¿No funciona? Vaja.

Podria deixar els escuradents, però deixo la bossa a la caixa perquè me la guardin. He de sortir al carrer a buscar un caixer. Cap problema, n’hi ha un dues cantonades més enllà. Aquí l’esperem senyor.

El trobo. I quan vull tornar a entrar, casualitats de la vida, ja he canviat. Sempre em passa en el pitjor moment. I no he pogut fer res per evitar-ho.

Per molt que els hi explico, no em tornen la bossa.
Li estem guardant a un senyor, em diuen.
Sóc jo.
Vostè és una altra persona.
Dessisteixo. Per què m’hauria de creure?

He de tornar a comprar. Em vaig repetint pà, tomàquets, oli, paper wc, crema d’afaitar…
Pà, tomàquets, oli, paper wc, crema d’afaitar…
Aquest cop porto diners pels escuradents. Que no me’ls descuidi.

Últimes entrades


Ulleres

Vida de parella

Escuradents

Llit